Passes d'estirar americanes,
de grans superfícies,
de menjar cadàvers,
de veus oficials: passes de la dreta.

Però de poca cosa més:
elles te’n mostraren.

Et desglaça la mà poruga
al bus de línia,
la mà que pega, la que es defensa,
la de l'espartera,
la d'un suïcida palestí.
La mà aterrida
de dona lapidada,
la del padrí, gust d'ametlla torrada,
la que rebenta
el tambor de l'escrot.
La que no sosté
la gerra del pirata
mutilat de canonada,
la que ja es toca i perd la por,
la mà que es calca,
la mà que es palpa,
la mà que es fa.
La que es desfà
per tornar fer-se
sense acabar
i grata la terra
que no clourà:
t'escriuen els dies.