Estol de lluernes,
camp de rentaplats.
Palangres et tallen les mans,
i brodes caminets inútils,
que et surten com a germanastres.
Ser per a ningú, cremar corbates,
interpretar mascles que tu inventes:
ser no-res, forjar-te de l’aire
ment lliure, desfer el que ets,
el que creies, ingènua,
que et feia.

Tu ets més de la mar.