He pressentit la maduresa
de fruits ardents, inassolibles...

JoanVinyoli

Records que punyen
per ser eterns, no et resisteixes
i els amolles
perquè omplin capses, pulmons i rebosts.
I els dónes corda, i els dónes llit,
damunt la fua que duu al melic.
Camines, jugues
a tirar els daus de vellut.
Joc sinistre, la mà espera.

Melic-vellut,
vellut

avall.

I obres portes a la carn vella,
a l’embòlia severa,
a la capavallada, i dius "sí".
Falzies amb fua,
la cua, amb cua,
cua per avall.

Melic amunt,
melic avall,
fa solcs.
El mollet, l'Arenal.
Combat avall, melic a dalt,
el líquid tòxic,
vellut,
final.