L'encontrada
al cau
de l'os
que et sobresurt
del maluc
i crea espais certs
amb ma carn blana.
Oblid de sobte
aquella fal·lera
en què volia
convertir-me en colom.
I les papallones
que m’habitaren l’estómac
alertant del perill.
I solcam la mar,
que ens és els somnis,
amb ocells dòcils
mancats de nom.

Me'n fot de tot,
si puc dansar
amb la teva pell adormida,
recer de dits:
el lloc on sempre
puc colgar els tactes.