Barcelona, Ciutat bona: 
¿si et diguéssim l'entrellat 
de la teva gran bonesa 
que els poetes han lloat, 
amb la pau de les muntanyes 
tan senzilles al costat, 
i el rosari de les ones 
remembrant el teu passat, 
amb estols de xemeneies, 
amb la joia del terrat 
on voleia la bugada 
i els coloms hi fan esclat, 
amb campanes que tritllegen 
-té cada una veïnat- 
a la torre vuitavada 
i al cloquer del pensionat? 
Et diríem presumida 
sota un cel adormissat, 
sota un cel que s'enriola 
de l'estel engarlandat, 
del coet de la revetlla 
i la fuga del ruixat. 
Et pendríem com ets ara 
desgarbada en ta bondat, 
amb les vagues i les bregues 
i el castell que t'ha sotjat. 
Ni voldríem separar-te 
del Besòs i el Llobregat.

Tens casasses escondides 
d'algun noble que ha marxat. 
Tens casetes amb alcoves 
i jardins amb emparrat 
on romanen els burgesos 
de més bona voluntat. 
Tens placetes amb mainada 
rera l'absis solellat, 
i una font que raja sempre, 
a l'indret arrecerat, 
amb una aigua que gorgola 
per dessota l'enllosat 
i un escut de pedra marbre 
de falzies enflocat. 
Obradors i botiguetes 
amb regust d'humanitat, 
animetes ciutadanes: 
tot passant us hem flairat 
-¡oh barreja delitosa 
de l'empesa i l'estofat!- 
¿Què diríem de la Rambla 
que no sigui ja esbombat, 
de la Rambla, tan famosa 
com París o Montserrat, 
un passeig que té casernes 
i floristes i mercat 
i capelles i teatres, 
que tothom hi va pausat?

Barcelona, Ciutat bona 
matinera en ta bondat, 
amb el clos de les muralles 
que de roma fou trasllat. 
Gent de seny foren tos prínceps, 
i, el teu poble, temperat. 
La Mercè que el Cel et feia 
era el do de caritat. 
Bé t'escau celebrar el Corpus 
com enlloc és celebrat: 
amb ginestes i domassos, 
amb donzelles i clergat. 
L'ou com balla giravolta 
com si fos ensinistrat. 
Barcelona, Catalunya 
feta flors de civiltat: 
tens nissagues montsenyenques, 
vinaters del Priorat, 
clerecies vigatanes, 
mariners que han navegat 
per les cales de Mallorca  
i al mar gran esvalotat.  
D'una bella revolada 
cal que t'hagis redreçat. 
Catalunya, rica i plena, 
és tota ella al teu costat 
i et sosté les mans, que empunyen 
gamfarons de llibertat.