Criatures que desitjau créixer

amb l'ímpetu desferrat,

d'esclatar simiescs

com còdols topant.

Callats per la violència

d'un os genuflex,

contorsió del temps

heretat per mastegar

amb febre el declivi de la terra.

No patiu, criatures,

devorau la terra cremada,

el desert dels cadàvers.

Us farà més profit

que un mot en flames. 

Feu el que vulgueu,

sóc immortal 

i vaig cap a l'alegria.