''Els seus ulls eren de color terrós,
com el fons d'un safareig.
Jo m'havia de capbussar en una aigua tèrbola
i nedar, nedar amb esforç,
amb por de tocar molses,
de relliscar en el verdet.''
Em fas recordar les nits de lluna plena,
aquell perfil retallant-se en la llum blanca
quan dormien les crisàlides.
Després, la invasió sobtada
d'un glatir al cos,
la pols d'una matinada insomne.
.................
Vam gratar a l'arena
i en sortiren uns cucs gelatinosos,
llarguíssims.
................
Els seus ulls eren de color terrós,
com el fons d'un safareig.
Jo m'havia de capbussar en una aigua tèrbola
i nedar, nedar amb esforç,
amb por de tocar molses,
de relliscar en el verdet.
Però l'aigua s'anava fent clara,
cada cop més neta
fins que esdevenia cristal.lina,
carregada de safirs.