Enguany no haguessis pogut nedar a les nostres roques, 
han embrutat la mar. 
És un líquid verdós amb pútrides 
bambolles grogues. 
.............................. 
Te'n recordes, quan el jardí era un bosc? 
Entre les canyes ens bastíem una llar, 
la morera era la nostra atalaia, 
l'aire encara era transparent 
i hi havia tamarells vora la mar. 
Saltant en immensos coixins d'algues 
vèiem encendre's les estrelles. 
.............................. 
Ara que diuen que no tornaràs, 
pens que t'he de trobar qualsevol dia, 
asseguda a les roques.