De vegades qui menys un s’ho espera
esdevé la resposta.
Cognitiu element transformador
de la metafísica protohistòrica elevada
al seu percentil preferit
dissimuladament objectiu pel que pretenen les
administracions
quan s’aixeca el carter de bon matí i
amb un deixar anar tot de toxines, ja sigui 
la tos, ja sigui el flairós ce o dos
parteix a cercar-li joguines al seu fill
tan formós com
la nit que es passeja pel món
tan preciós com
l’oracle del temps sense vos
i així,
tal si fos un indult del patiment
que porta la vida dissoluta,
s’enfronta l’heroi d’oficina a la seva
peculiar aventura...
dissoluta, dissoluta, és clar, dissoluta
però digne d’esser aquella empresa
que tot fort guerrer de la noble saviesa
accepta com repte i corona de sang.
Allà fora li esperen
els perills de la selva
predadors del domini
possessiu i sinistre;
les ombres obscures que amenacen
amb factures, 
amb misèria,
amb el compte corrent;
els taurons que preparen la seva.
El desert
de ciment, cristall i asfalt
la follia del món quotidià.
Mentrestant
la sinèrgia oclusiva sonora
de la parla industrial i mecànica
colpeja el sistema nerviós
creuant de neurona en neurona
les runes abstractes de la seva consciència
talment un vaixell
farcit amb urani enriquit
per les rutes sagrades del destí artificial
a la llar mundana
de l’anònim heroi
preocupat pel seu fill
i pel fill del seu fill. 

Dels qui porten bon CAMÍ 
pel CAMÍ dels qui no porten.
L’oracle enfollit
L’ombra matussera amb la mare i
L’amic
-The brownian mouvement-
Xiscles d’avitarda
O una cosa així;
Si més no, també -qualsevol cosa
I un diumenge gratuït
Al final de la VIDA.

L’oportú SILENCI
La tranquil·litat
El record
Una amiga
Xerafí de cap quadrat. 

De Diògenes el gos fins Frank Zappa el cabró.

En un port llunyà –on tot comença-
La festa dels habitants de la mar
En estranya companyia
A tots convida (a tots convida)  
Just topant-se en nova entrada, més enllà
De la nit boja
A la vora del llac rosa
Nova vida, nova amiga
Més enllà d’on tot comença,
Massa enrere la mentida
I a sac ple de confusions
Com el temps que sempre arriba –a tots convida-
L’home foll veu la sortida.