No, no espereu de mi resignació 
renúncia, ni oblit. No espereu 
de mi rosaris, novenes ni pregàries. 
No espereu de mi que dugui dol, 
perquè el dol és en mi. No espereu  
de mi que sigui jo, car som un altre, 
amb la mateixa pell, mirada i ànsia. 
No espereu de mi el plor ni la llàgrima 
-som una roca que la coça no nafra-, 
car sec de plant i eixut de ràbia, 
escrit l'inútil crit desesperat 
per dir que un corc m'ha robat l'ànima.