Trenca l'alba un alè encès 
untant la calma de mandarina. 
En el silenci espès, un gall 
canta i escaina una gallina. 
Llesc la fosca amb un trinxet, 
faig dels somnis punt de creu, 
apart de mi cor i batec 
i els guard al comodí. Esper 
el toc sec a la persiana. No 
em moc, arrufat i poruc, sota 
la flassada. No vingueu, no 
us vull sentir. L'estel 
de l'alba no es vol morir.