L’oratjós silenci de perpètua traça
Que colpeix les ombres mai estàtiques
Entre somnis parla sense cap paraula
De la lluna clara i de la mar llunyana.
Tot en ell es troba
Tot en ell pren calma
O renaix de sobte
A la gran muntanya
Com tragèdia esquerpa
Que nodreix l’efímer
Canvi indetectable.

L’oratjós silenci sap que ets l’estimada
Que el meu cor frenètic
Sempre desitjava.