Guaita un pit farcit 
de brossat per les puntes  
de l'escot. S'amaga, 
indolent, el mugró esquiu 
sota randes de fil, però 
el teixit de tacte suau 
no apaga el perfil del regruix 
i s'endevina la taca presa 
com un cop blau al cim 
o una corona de nespla. 
En un descuit calculat, 
amb una tècnica precfisa 
i un gest estudiat, surt 
de la presó el capoll altiu 
i resta indecisa la duresa 
entre les ales de tela. No 
rajarà suc quallat, ni vessarà 
llàgrimes de mel, però els llavis 
coneixen prou bé la dolçor 
que es desprèn de la xuclada.