Abillades per retre culte als visitants 
que han pagat l'entrada al vell caputxí 
que té la mà estesa com una bacina unglada, 
s'arrengleren classificades les despulles. 
A la dreta, les senyoretes de palimpsest 
que mai no estrenaren llur virginitat 
o així ho feren creure. Sota els vestits 
de llana cardada s'olora l'inútil tel 
podrit que supura sangassa de desig 
insatisfet. A l'esquerra, els capellans 
amb llur dignitat amagada sota casulles 
armades d'or i argent. Davant, els infants 
nonats, els albats amb sudaris de fil 
de drap, les mestresses i els menestrals 
amb la mudada bona. Més enllà, però,  
dels ornaments corcats, les disfresses, 
les quatre dents penjant de la geniva 
seca i el polsim digestiu dels cucs, 
tots ens miren a través del precipici 
de llurs conques buides, forats fa temps 
plens d'espai i vida. Un dels cadàvers, 
que té fermada a les mans, m'ha mirat  
i ha somrigut de la nostra estupidesa.