''Arrels
que han defugit incendis
d'altres continents, tot cercant un pam
de costa on ajaçar llurs somnis.''

58
/86

Tot allò que he furtat als naufragis
aliens. Les despulles que les tempestes
han dipositat sobre els esculls.
Les runes que les ones
han espargit sobre les roques.
Restes que a la deriva
han seguit el rumb dels corrents
que s'aboquen a les arenes de les platges.
Fustes i canyes que l'aigua i la sal
han amarat. Trossos de cos que suren
en un mar avesat a les derrotes.
Llaüts, pasteres i betes que han cedit
els costellamps al silenci intacte
de la fondària. Cordes i capcers
que s'han fet escàpols a l'esclavatge
d'àncores i ferretons. Arrels
que han defugit incendis
d'altres continents, tot cercant un pam
de costa on ajaçar llurs somnis.
Lladre de les destrosses,
he esdevingut constructor d'obres
d'efímera voluntat, peces
que guarden el secret de llur primitiva
vida, fragments que conserven el tacte
d'altres pells, les mirades d'altres ulls.
L'objectiu de la tasca és salvar
la seva ànima de l'última,
absoluta i definitiva mort.

LLUíS MAICAS
Botí d'estiu, 2002