Que l’estiba no afeixugui el viatge.
Llança llast per la borda, buida la sentina
d’àncores i cordes, afectes i morts,
alleugereix el pes de la fusta,
que allò sobrer sempre fa nosa
per guanyar el recer del port
i ormejar veles per un altre naufragi,
el proper, el millor, el més eficaç i bell.