Angst war das Unbekannte dort

Por era allò desconegut allí

Durs Grünbein

La muntanya. Els jardins portables dels llocs inexistents.

La calma d’aquell instant entre el temps i el temps, com

ara, extraviats en el llamp de la pregunta, els peus sense

terra, les aigües buides, la nit transeünt del cervell, dalt la 

coma, la veu trasbalsada que s’interroga, que se’ns endú,

on la retina, darrere. Abans del col·lapse. A l’espai dels

límits, de la pregunta que rebenta resplendent i aspra, un

cos descarnat. La càmera de l’ull que enregistra la pèrdua

de l’ara, la sintaxi de l’absència que retorna, el blanc del

temps, el pànic, la mecànica de l’engany per sobreviure. 

I de nou la quietud, i els jardins que no existeixen enlloc. 

13-04-2015