L’escalafó és la classificació dels funcionaris d’una corporació segons el lloc de treball, l’antiguitat, els mèrits, etcètera. Així, per exemple, entre els funcionaris de l’exèrcit, o sigui, entre els militars, els ascensos es fan per ordre estricte d’escalafó. Passen d’un grau a l’altre quan els pertoca, segons l’edat, l’antiguitat i els demèrits acumulats en els combats a les cantines, on han pogut demostrar llur valor davant l’atac acarnissat de la botelleria enemiga. Tot i que pot semblar un sistema injust, i poc estimulant, per ascendir, en comptes d’abolir-se i ser substituït per principis més justs, ha estat incorporat en àmbits tan allunyats del militar com és ara el món de la cultura i, en especial, entre els poetes, un cos, o arma, amb poc poder dins l’exèrcit d’escriptors que, de mica en mica, ha aconseguit autoritat i desprestigi a l’estat major de la literatura. L’ascens dels poetes, doncs, no ve determinat per la qualitat de la seva obra, d’altra banda qüestió subjectiva, ans per la seva situació en el llibre d’escalafó, condició que pot veure’s modificada en cas de mort de l’autor, circumstància que ultrapassa les exigències disciplinàries i en què s’honora el poeta difunt atorgant-li, amb caràcter pòstum, la categoria superior immediata, escepte si pertany a la carrera sacerdotal castrense, en què s’obre causa de beatificació poètica.