Les puces de Siracusa
són més antigues que els cans
que en usdefruit habiten.
Cans que dormen el son
de la fam arrecerats en portals
de cases que només tenen façana
i corral, pou amb brancal
sense clot, ansa sense poal,
corda sense corriola:
servitud de macips
que es pengen sobre caixons
de fraules que no suporten el pes
de la mort.
En el mercat vell s’apeixen
els quissons de butzes
de xot i ulls de mussola
que furten als gats
inebriats d’absenta de donzell.
Moixos taverners, de pèl
especiat, olents a ruda, a tomàtiga
pansida en canyissos d’albons,
a pebre coent i a figa de mora,
a orenga i a flor romanial,
el perfum mai no olorat
de la qual pot ressuscitar els morts
que llancen al port com bacallans
dessalats perquè les cranques
buidin l’espina de molla.
Moixos de cua amputada
per un venjança de sang.