Esguardar, immòbils, els efectes letals
del temps sobre la pell; sobre les ungles;
sobre les crosses; sobre les còrnies;
sobre els cordons sense ànima
que lliguen els peus a les sabates;
sobre els cabells, en la seva transhumància
de la closca del cap vers l’avenc femat de les orelles;
sobre els ossos de calç,
fràgils i trencadissos, com albons calcinats;
especialment sobre el ballador,
que és la denominació festiva
de la part convexa d’un os de les anques
que sovint es romp en l’execució d’un compàs
a contrapeu:
vols ballar amb mi aquest vals,
pregunta la dama, coqueta,
maquillada amb càmfores, alcofolls
d’estibina i pólvores de carbó,
mentre prepara la dalla
per amputar l’esperit a la seva parella.