En l’espai adormit
del que pot o vindrà
al sol juguen dues nits
per a que un sigui el que serà
tot seguint el que ha seguit.

Nebulosa d’un potser
Ruta estèlica i destí
Canvi obscur en el no ser
Paradoxa en mi i aquí.

L’impossible d’un voler
que esdevé font en la fi
d’universos paral·lels,
d’existències que no tinc.