Just a l’ombra de l’alcassaba
d’Ouarzazate, una adolescent,
a qui s’endevinen sota la tela dos pits
que seran fèrtils com dos oasis,
i mai no tendran els dàtils color
més dolç que la seva carn canyella,
embrunida per la flama del simun,
se’ns ofereix de minyona.

“Senyors d’un país estranger,
preneu-me al vostre servei,
portau-me a terres del nord
on les mares alleten amb calostres
d’ambrosia els seus nadons,
on les fadrines són lliures
de prendre marit, on les teles,
acolorides als cossis del tintorer,
deixen transpirar el desig.”