La música feia el mateix camí 
durant tota aquella nit i matinada 
amb Led Zeppelin que es sentia 
quan el primer vas es buidava o quan omplien 
el segon o el quint. Perquè era 
entrar i repenjar-se a la barra i demanar  
sempre el mateix, amb glaç. Tota la nit 
era igual: el mateix pas, la mateixa beguda, 
la mateixa por, el mateix Led Zeppelin. 
De matinada... devia ser això, el que s'havia de dir: 
callar i entendre's, estirant braços 
i tot el cos fins a la finestra oberta, 
amb el matí que s'endevinava. 
Matí molt a la mida del cansament 
que voldrien intentar alleugerir 
amb dies i dies de platja, abans de l'octubre.