La immensitat és com un punt
O menys encara
I en totes bandes està
Talment estava.
El seu somriure és com un fruit
Que no s’acaba
Ni al cel ni a terra
Ni a l’endemà
Ni dintre casa.
Tota existència és com un buit
Que mai acaba
I d’ell sorgeix un infinit
Fet de paraules
I mil i més, tots infinits
Que en un somriure tenen fruit
Etern i efímer
Efímer com un punt
Immens en el seu buit
Que neix encara
I mor després, avui
En totes bandes.

Talment un viatge sens camí
On sols tindràs per companyia
L’immens somriure del seu fruit
I el bategar silent de les paraules.