''Veus?, l'amor, desbridat, fa pastura del dia
i atia velles arnes pels racons de la casa.
El temps l'havia closa amb porticons de brasa,
però el cor, subornat, els ha afranquit la via.''

50
/104
Arc i tenebra

I

Veus?, l'amor, desbridat, fa pastura del dia
i atia velles arnes pels racons de la casa.
El temps l'havia closa amb porticons de brasa,
però el cor, subornat, els ha afranquit la via.

De sobte m'he sentit presa al séc de l'enyor
que esventa un bleix de mar, sense urc ni polleguera.
A l'enforcall de l'ombra, vaixell sense bandera;
al nus estret del dia, pastura de l'amor.

I mentre s'estarrufa, engalanat de llor,
el cor, amo de tot, lacai de la quimera,
la lluna perd el peu i mor, fosa, a la rasa.
Focs de mirall s'emparen de l'aigua i de l'espasa.

Veus?, l'amor, desbridat, fa pastura del dia
i m'enlluerna amb plomes i cresta d'agonia.
 

MARIA MERCè MARçAL I SERRA
Sal oberta, 1982