"Sents? La lluna davalla i et diu Mercè-creixent,
i se t'esmuny per sota el davantal
i, a vol, et pren pel novenari d'heura
que lliga sal i sang, a cel obert...

Cenyides per la serp de la tenebra
la lluna i tu sou u: arbre i mirall.
Fareu el ple quan el jorn llevi l'àncora
i naveguin banderes sense imperi.

I espanyareu, amb dits empolsats de safrà,
forrellat, porta i mur que fan dic a l'aurora.
Coronades pels vents, sou al tomb del viatge:
Que el fosc poder que us serva no corrompi l'atzar!

Sents? La lluna davalla i et crida: ¿quin mal glaç
et llastà? Vés-hi! Nega't al ple de la tendresa!"