Així com, cell qui desija vianda 
per apagar sa perillosa fam 
e veu dos poms de fruit en un bell ram 
e son desig egualment los demanda, 
no el complirà fins part haja elegida 
sí que el desig vers l'un fruit se decant, 
així m'ha pres, dues dones amant, 
mas elegesc per haver d'amor vida. 
   Sí com la mar se plany greument e crida 
com dos forts vents la baten egualment, 
u de llevant e altre de ponent, 
e dura tant fins l'un vent ha jaquida 
sa força gran per lo més poderós, 
dos grans desigs han combatut ma pensa, 
mas lo voler vers u seguir dispensa. 
Jo el vos public: amar dretament vós. 
   E no cuideu que tan ignocent fos 
que no veés vostre avantatge gran: 
mon cos no cast estava congoixant 
de perdre lloc qui l'era delitós. 
Una raó fon ab ell de sa part 
dient que en ell se pren aquesta amor, 
sentint lo mal o lo delit major 
sí que, ell content, cascú pot ésser fart. 
   L'enteniment a parlar no venc tard 
e planament desféu esta raó 
dient que el cos, ab sa complexió, 
ha tal amor com un llop o renard, 
qui llur poder d'amar és limitat, 
car no és pus que apetit brutal, 
e, si l'amant veeu dins la fornal, 
no ser ha plant e molt menys defensat. 
   Ell és qui venç la sensualitat. 
Si bé no és en ell prim moviment, 
en ell està de tot lo jutjament: 
cert guiador és de la voluntat. 
¿Qui és aquell qui en contra d'ell reny? 
Que voluntat, per qui el fet s'executa, 
l'atorg senyor e, si ab ell disputa, 
a la perfí se guia per son seny. 
   Diu més avant al cos, ab gran endeny: 
"Vanament vols e vans són tos desigs, 
car dins un punt tos delits són fastigs, 
romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny. 
Ab tu mateix delit no pots haver: 
tant est grosser que amor no n'és servit. 
Volenterós acte de bé és dit 
e d'aquest bé tu no saps lo carrer. 
   Si bé complit lo món pot retener, 
per mi és l'hom en tan sobiran bé 
e qui sens mi esperança el reté 
és foll o pec e terrible grosser." 
Aitant com és l'enteniment pus clar 
és gran delit lo que per ell se pren 
e son pillard és subtil pensament, 
qui de fins pasts no el jaqueix endurar. 
   Plena de seny, no pot Déu a mi dar, 
fora de vós, que desontent no camp. 
Tots mos desigs, sobre vós los escamp. 
Tot és dins vós lo que em fa desijar.