Sobresdolor m'ha tolt l'imaginar.
L'enteniment no es dol ni es pot esbatre:
aitant dolt és que l'ha calgut abatre
e mon afany plorant no es pot mostrar.
No trop remei, car ma dolor és tanta
que mon voler en parts ne tinc partit
ne en sol un lloc lo'm trobe aünit
sinó en morir e viure que es decanta.
  Sí com l'hom flac qui l'és forçat triar
ab qual de dos hòmens forts s'ha combatre
no sap pensar ab qual deja debatre
e, espaordit, sos comptes no pot far,
ne pren a me, que lo viure m'espanta
e lo morir me serà gran despit:
com viure vull, la mort prenc en delit;
com vull morir, la vida tinc per santa.
  Sí com aquell qui és verí donant
al mestre seu e, quan veu sa dolor,
ha pietat del mal de son senyor
e sobre aquell vol ésser ajudant,
vós, pensament, per qui mon seny s'absenta
per los treballs dant-li alterament,
a son afany donau acorriment,
puix que, sos mals, per mitjà vostre els senta.
  Jo contrafaç nau en golf perillant,
l'arbre perdent e son governador,
e per contrast de dos vents no discorr;
los mariners embadalits estan
e cascú d'ells la sua carta tempta
e són discords en llur acordament
(u volgra ser prop terra passos cent,
l'altre, tan lluny com vent pot dar empenta):
  ma voluntat, ab què en la mar fui mes,
fallida és, e pogra'm fer ajuda;
ja ma raó de son lloc és caiguda;
mos pensaments, contraris m'han atès;
ja mos desigs no saben elegir,
vida ne mort, qual és la millor tria.
Natura en mi usa de maestria
e pren la mort per major dan fugir.
  Plena de seny, no es pot ben soferir
vida i dolor, sens pendre algun espai.
Lo meu desig se converteix en glai,
quan me record que res vos haja dir.
  Plena de seny, lo cos meu departir
de l'espirit veurets ans que us desam.
En l'aire alt farà cridant un clam
pensant en vós si us volrets penedir.