Lo jorn ha por de perdre sa claror: 
quan ve la nit que expandeix ses tenebres, 
pocs animals no cloen les palpebres 
e los malalts creixen de llur dolor. 
Los malfactors volgren tot l'any duràs, 
perquè llurs mals haguessen cobriment. 
Mas jo, qui visc menys de par e en turment 
e sens mal fer, volgra que tost passàs. 
     E, d'altra part, faç pus que si matàs 
mil hòmens justs menys d'alguna mercè, 
car tots mos ginys jo solt per trair me. 
E no cuideu que el jorn me n'excusàs, 
ans en la nit treball rompent ma pensa 
perquè en lo jorn lo traïment cometa: 
por de morir ne de fer vida estreta 
no em tol esforç per donar-me ofensa. 
     Plena de seny, mon enteniment pensa 
com aptament lo llaç d'amor se meta. 
Sens aturar, pas tenint via dreta, 
vaig a la fi, si mercè no em defensa.