No em pren així com al petit vailet 
qui va cercant senyor qui festa el faça 
tenint-lo cald en lo temps de la glaça 
e fresc, d'estiu, com la calor se met, 
preant molt poc la valor del senyor 
e concebent desalt de sa manera, 
veent molt clar que té mala carrera 
de canviar son estat en major. 
   Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, 
quan les més gents festegen prop los focs 
e pusc haver ab ells los propis jocs, 
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, 
servint senyor qui jamés fon vassall 
ne el venc esment de fer mai homenatge 
e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge: 
solament diu que bon guardó no em fall. 
   Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: 
herbes no es fan males en mon ribatge. 
Sia entès com dins en mon coratge 
los pensaments no em davallen avall.