Aquell ateny tot quant atènyer vol
si lo voler eguala ab lo poder:
no es consegueix açò per lo diner
i el no sabent pensa que tot mal tol.
Doncs, per haver hom lo major delit,
no cerc ab ço que lo diner ateny,
car en més mal que ha bé l'hom empeny.
Dins hom està lo seu bé tot complit.
  Natura, en l'hom, ha térmens establit
a sos desigs, per aquells contentar
e bastantment per aquells sadollar,
i el no sabent ho vol en infinit.
Guardat de fam, de fred e de calor,
lo cos per si res no demanarà:
si l'apetit de més nos requerrà,
en lloc de bé s'hi metrà la dolor.
  Erminis, marts no guarden de fredor
més que la pell de la volp o d'anyell
ne cal vestir per calor terçanell
ne son requer llit ab molta blanor.
Prest sens gran cost és quant mester havem
mas l'apetit nostre ens ho encareix,
tant, que la fam com més n'havem nos creix.
D'alguns desigs, complits, fastig n'havem.
  Aquell voler per null temps fartarem
que passa d'hom lo delit natural
e sols aquest és lo mer sensual
i aquell major que d'entendre prenem.
Quan aquests han lo seu propi esguard
l'home pot dir que és en lo món content:
lladoncs lo ver coneix l'enteniment
i el cos, sens fam e fastig, roman fart.
  Aquell voler és molt menys que bastard
no ressemblant als qui l'han engenrat:
sembla'ls, mas poc, de què l'hom és torbat
veent d'ell fets llançants natura a part.
Aquest occiu aquells d'on l'ésser trau:
ell és fill cert de falsa opinió,
matant lo cos, destruint la raó,
e qui el segueix a ell i a si desplau.
  Rei és tot hom: aquest lo fa esclau.
E menys de grat aquest se fa servir,
car, per aquest, l'home no pot venir
al desijat e fa lo que li plau.
Ell és aquell qui l'hom porta en lo món
cercant la fi que jamés trobarà
e fora si jamés hi pervendrà:
les fins d'aquest en natura no són.
  Per consegüent, lo meu consell jo don
que vostre amic us dels diners així
que solament ne prenga per a si
tant com mester al necessari són
e lo restant partesca als qui no n'han, 
car no en traurà, d'aquells, son propi bé,
hoc un bé fals que tost se'n va e ve,
tal, que el pus ric és lo més pobrejant.
  Avís, a tots los qui trobar volran
lo gran delit sens mescla de dolor,
fugen del tot cobejança e por.
E, pels diners, a llur hostal venran.