Mentre, d'amor, sentí sa passió,
d'ell no haguí algun coneiximent.
Quan he perdut d'aquell lo sentiment,
jo bast assats donar d'ell gran raó.
Per son esguard he vist sa qualitat
e com d'honest té poc e profitós
e com està en l'apetit cobejós
e, de l'irós, com se n'ampra forçat. 
  Qui de amor delitable és tocat
i en son voler esperança no sent
e son delit és tot en lo present
del cobejós és vist passionat,
mas, qui dolor com no és amat sofir
i ab gran desig, altre amant, vol haver,
en lo irós és fundat son voler:
esper e por lo fan pus fort sentir.
  Sí com lo cos bé format se pot dir
quan egualment los membres ha formats,
tal és amor quan, ses tres qualitats,
en actes tres hom veu aquell eixir,
car hom veu clar l'apetit corporal
e del compost d'on pren forma l'honest,
dels quals és l'hom, si bé ama, conquest:
sens tots aquest eguals amor poc val.
  Aquest amor no és angelical,
ans més al cos que a l'arma ha son esguard.
Diu-se d'aquell del qual pren major part:
sa força és gran com toca en general.
Lo qui amor per tres parts ha sentit
toca de tot, d'àngel e d'hom e brut:
segons de qual, tal nom ha mereixcut
e, si de tots, de tans és revestit.
  Primerament lo cos li és subdit
e per ell és l'ànima en tal voler:
si en fastig ve, lo cos perd son poder,
així mateix, perd d'amor, l'esperit.
Moltes veus és que l'hom coneix bé clar
qual més hi fa, l'ánima o lo cos,
e més del temps hom no sap en què es pos
qual del compost lo mou en més amar.
  A l'esperit s'esguarda lo durar
e lo començ al cos e el desig gran:
acompanyats tots llurs actes estan
en duració i en l'acte de amar.
Tal com és l'hom de tal amor és pres
e segons on la sua amor ha esguard
hoc e per temps ha fam e tost és fart
seguint lo for de l'amor qui l'ha empès.
  Així com és l'amant per interès
a son amic, del qual gran bé li ve:
ell ama aquell e més son propi bé,
no veu son foc per dos parts ser encès,
així són dos esguards d'aquest amor
e no es veu bé que sia sinó u:
comença al cos e puix se fa comú,
per dos esguards e per u contador.
  Quin estament és d'aquell amador
no desijant res d'acte deshonest
e ja molt menys d'aquell qui és honest
e sia encès d'amorosa calor,
per un voler anant entre aquests dos
confús a temps e puix determenat
per gran desig mortal de ser amat
e puix per gran desig luxuriós!
  D'amor no sap qui es cuida ser ginyós
e, menys sabent: tots los cinc en un grau.
Lo rei se fa de la serventa esclau
e d'ella vol l'honest i el delitós.
En amor veig dues dificultats:
una, en saber qui és, d'on ve, què fa,
altra, en eixir d'ell qui en ses mans està
e quan e com fa contents sos criats.
  Adéu, adéu, sien acomanats
mos pensaments, qui m'han donat delit.
Ells són aquells, mas l'esguard és fallit
e ja en mi jo els trobe alterats.