Aquells, que han fet de la nit  
el seu amagatall, i només en la tenebra 
es mostren tal com són, 
i fan que el seu perfil 
en la negror es confongui. 
Els que no tenen nom 
i a tot s'assemblen, 
i en el no-res reposen, 
es transformen i es desfan, 
i res no pot donar-los rostre ni sentit.

Aquells, que tot ho són 
i no són res, alhora, 
que fan brollar les aigües, 
els astres i el soroll, 
i mouen el mar del pensament i de les dunes. 
Aquells, que van mostrar 
a la teva ment deserta 
el compliment inevitable de la sort, 
i van mostrar al teu cos la contingència 
en la son, la set, la fam, la mort.

Són ells qui han capgirat el moviment 
dels astres i han regirat el temps, 
la travessa del record, el passar de les hores, 
el passat del passat i el present de la vida. 
Són ells els responsables del giravolt del món: 
són ells qui han tornat enrere els dies que ara vénen 
i han anat encalçant les hores que se'n van. 
Els temps que han de venir fa anyades que passaren 
i el temps passat és, ara, arran de l'horitzó. 
Les hores que transcorren deturen les petjades 
i travessen les hores dels dies que vindran.

Són el desig i el somni, la vida de la idea, 
aquells que fan possible tot el que és real; 
ells són els que ho són tot 
i a tot s'assemblen. 
Els que cap nom no tenen 
i en el no-res sostenen 
el fil del pensament. 
Són ells qui fan brollar les aigües, 
la joia i el sentit, 
i en els deserts, poblats de solitud, 
s'escampen.