Si parlo dels teus ulls em fan ressò  
cadiretes de boga i un ponent de coloms.  
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca. 
Si parlo dels teus llavis em fan ressò  
profundíssimes coves i ritmes de peresa.  
Els teus llavis, tan pròxims com la nit. 

Si parlo dels teus cabells em fan ressò  
platges desconegudes i quietuds d'església.  
Els teus cabells, com l'escuma del vent. 

Si parlo de les teves mans em fan ressò   
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.  
Les teves mans, tan lleus com un sospir. 

Si parlo del teu cos,  
del teu cos que he estimat,  
només em fa ressò la meva veu,   
i llavors tanco avarament els ulls  
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins  
que he seguit lentament a través del teu cos  
tan càlid com la llum,   
tan dens com el silenci.