Com un ocell a les mans d'un infant,  
tan insegura  
com un ocell de niu a les mans d'un infant,  
la meva veu a les vostres mans. 
Insisitiu a voler posseir la bellesa  
i heu perdut el tacte de les coses delicades.  
Les vostres mans són dures com un rostoll  
i teniu dits desiguals i gruixuts;  
debades l'aigua de la meva veu  
hi cau com una pluja.  
Transmesa constantment,  
tothora renovada,  
la bellesa és el vostre patrimoni,  
però vosaltres estimeu  
absurdament el risc  
o la peresa, trista i rutinària,  
d'una llar de cartó. 

Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules:  
fugiu del cristianisme de les coses,   
paganitzeu de nou tots els afectes,  
car per assolir la bellesa  
us heu de despullar de prejudicis  
i viure amb els ulls ben oberts  
i amb els sentits tensos com un crit. 

Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus  
i les vostres mans seran de vent i de llum.