Arran de sorra l'espill  
de la quietud de l'aigua  
i el teu cos lleuger, lleuger  
com una cançó poruga. 
Arran de llavi el desig  
i als dits un tacte de roses,  
i el teu cos lluger, lleuger,  
entre el meu desig i l'aigua. 

I aquí el poema es fa carn,  
la teva carn i la meva,  
i un sol crit sense ressò  
dins l'oci immens de la tarda.