Danso follament per damunt de colls durs  
i de braços estesos en un gest horrible. 
No hi ha carrers ni soroll,  
només el soroll de les meves paraules;  
i tanmateix em sento  
cansat i, a més estèril. 

Ben rumiat no goso  preguntar-me  
perquè danso follament.  
No hi ha pas cap principi  
que m'apropi a vosaltres,  
els qui presumiu de vestits nous   
i de colls durs innureables. 

He esbrinat que puc viure  
ben lluny del vostre món. 

D'aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen.