L'Elionor tenia  
catorze anys i tres hores  
quan va posar-se a treballar.  
Aquestes coses queden   
enregistrades a la sang per sempre.  
Duia trenes encara  
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".  
La gent se l'estimava,  
l'Elionor, tan tendra,  
i ella cantava mentre  
feia córrer l'escombra.  
Els anys, però, a dins la fàbrica  
es dilueixen en l'opaca  
grisor de les finestres,  
i al cap de poc l'Elionor no hauria   
pas sabut dir d'on li venien   
les ganes de plorar  
ni aquella irreprimible  
sensació de solitud.  
Les dones deien que el que li passava  
era que es feia gran i que aquells mals  
es curaven casant-se i tenint criatures.  
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia   
predicció de les dones,  
va créixer, es va casar i va tenir fills.  
El gran, que era una noia,  
feia tot just tres hores  
que havia complert els catorze anys  
quan va posar-se a treballar.  
Encara duia trenes  
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".