Ai, quin pes tan feixuc als muscles  
em fa sentir aquesta gent que treballa  
només per assolir un futur sòlid i estable  
i que envelleix, neguitejada i recelosa,  
davant la persistent maldat dels homes.  
Aquesta gent loquaç i adelerada  
que, sense esforç aparent,  
separa el bé del mal  
i amb un índex feixuc i reptador  
aplica càstigs i anatemes.  
Aquesta gent tenaç, que fa negocis,  
i que els defensa amb urc i, a poc a poc,  
esdevé lletja i agressiva i trista.  
Ai, quin pes tan feixuc,  
quin mal gust a la boca.