Si fossis terra creixeria en tu  
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,  
seria fidel als camins que et solquen la pell  
i als rius secrets que et travessen l'entranya.  
Si fossis mar manllevaria el vent  
per desvetllar-te remotíssims ecos.  
Si fossis pluja et rebria tot nu.  
Si fossis bosc estimari l'ombra. 
Només et tinc a tu. Covardament  
t'invoco a plena nit amb les mateixes   
paraules que temps ha. La lluna és groga  
i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes  
com un record de mi mateix i em cauen  
dels dits a terra, lentament, les restes   
del temps caduc que he viscut sense viure. 

Ara és l'hora vermella dels guerrers.  
Marca la cera nova amb dits lentíssims.  
Estén-te a terra, acull-me.  
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.  
Retorno a tu i els passos em ressonen  
com si inventés camins per dins un claustre.