Un dia qualsevol foradaré la terra  
i em faré un clot profund  
perquè la mort m'arreplegui dempeus,  
reptador, temerari.  
Suportaré tossudament la pluja  
i arrelaré en el fang de mi mateix.  
Quiti de mots, em bastarà l'alè  
per afirmar una presència  
d'estricte vegetal.  
L'ossada que em sustenta  
s'endurirà fins a esdevenir roca  
i clamaré, amb els ulls esbatanats,   
contra els temps venidors  
i llur insaciable corruptela.  
Alliberat de tota turpitud,  
sense seguici d'ombra,  
no giraré mai més el cap  
per mirar enrera.