Ve de ponent com sempre aquest mal vent,  
però no somiquem, plorem a voltes  
amb els ulls i els punys per treure forces  
del pou profund de la sang i el neguit.  
Parlo de mi i de tots, i del meu temps  
i d'altres temps esclaus de la mateixa  
mesura de silencis i d'oblit.  
Parlo d'uns ulls que escruten l'horitzó  
perquè una nit s'hi ha d'ofegar la lluna,  
i d'uns sorrals que cada dia el mar  
neteja de remors i de petjades.  
S'esbalça a dolls inútilment la llum  
pels farallons ben recoberts d'escuma.  
Ningú no es renta els ulls a ple torrent,  
com anys abans, ni amb boira matinera.  
Ja no cremem margeres ni encenem  
teies d'ajut a cada cantonada.  
Muden els temps, però no muda el vent  
ni les proclames ni els miralls, i esclaten  
bombolles de sabó davant els ulls  
d'aquells que encara esperen el prodigi.  
Ve de ponent com sempre, i és fal.laç,   
aquest mal vent, i encomana eixorquia. 
Parlo per mi i per tots, i escric a crits   
per mi i per tots, pel temps que em toca viure  
i pels temps que vindran, i clavo els ulls  
al cor mateix de l'espiral que engendfra  
aquest mal vent, ara que estic tan sol  
que cap temor no m'aigualeix les hores,  
ara que ja no em tempta el gest i puc  
donar-me tot sencer en cada mirada.  
Ve de ponent com sempre, ja ho he dit,  
aquest mal vent, i bufa fort encara.