Un gest, has dit, rebla tota una vida.  
Potser sí, però pensa  
que cap gest no et pot retre  
tots els colors perduts per refús o desídia,  
tot l'aldarull fecund de veus en discordança.  
Esmerça, doncs, el temps de què disposes  
a construir, pacientment i amb urc,  
el refugi en què vius,  
maó rere maó  
fins a culminar l'obra;  
vulgue'l ofert a totes les clarors,  
i no esperis, badoc o rondinaire,  
prodigis i senyals  
ni el gest sublim que tot ho justifica.  
Res no et serà donat des de l'enlloc que et tempta.  
Edifica't;  
ja ho saps, t'hi va la vida.