''Lentament emergim del gran pou, heures amunt,  
i no pas a recer de cap malastre. 
Convertirem el vell dolor en amor  
i el llegarem, solemnes, a la història.''

24
/41
11

Convertirem els silencis en or  
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn  
acumula la pluja, i els afanys  
esborren privilegis. Lentament emergim del gran pou, heures amunt,  
i no pas a recer de cap malastre. 
Convertirem el vell dolor en amor  
i el llegarem, solemnes, a la història. 

*

Terra --no somnis--  
i també mar immensa:  
coses tangibles.  
I una llengua comuna;  
i la gent que la parla. 



Mots i silencis,  
pedra dura que l'aigua  
del temps no gasta.  
Bastim murs que ens preservin  
de tota estrangeria. 



Ara, sol.lícits,  
dictem paraules vives  
al vent que passa.  
Que el vent se les emporti  
mars enllà de la història. 



A cau d'orella  
repetim les mateixes  
clares paraules.  
Torna la vida i torna   
la dignitat, la força.

MIQUEL MARTí I POL
L'àmbit de tots els àmbits, 1981