Hi hagué una primavera inesperada  
i la gent de la vall, rejovenida,  
cantava tot tornant a casa seva  
i guarnia finestres i balcons  
amb les flors acabades de collir.  
L'aire era net i la passió hi creixia  
amb un provocatiu entusiasme.  
Algú, però, va dir que la bonança  
durava massa i els afebliria:  
i de seguida el recel i l'enveja  
van aflorar en el gest i en les mirades.  
Va durar poc, és clar, la primavera,  
i ara, passats els anys, ningú no en parla.  
M'esgarrifa pensar-hi. Jo vaig viure-la.