''Des del propòsit
del jo que mai no em deixa
et penso nua.''
Se'm desdibuixa
per l'horitzó de pluja
la teva imatge,
però et mantinc ben viva
als dits i a la memòria.
Un vent lentíssim
converteix el silenci
en melodia.
Des del propòsit
del jo que mai no em deixa
et penso nua.
La boca explora
tot el cos per trobar-hi
l'encaix perfecte;
després, les mans i el sexe
proclamaran la vida.