procuro seguir la línia
no sortir del camí
un peu davant l’altre
contenir el desig
reprensible de nou
per pensar en l’aquí
i l’ara, només,
sense tenir por
del que vindrà després
i si em surt un peu
perdo l’equilibri
no hi ha res més grotesc
tota l’esperança 
feta desfici
perquè caic en l’abisme
que tan bé conec
pou sense fons
que golut m’atrapa
i beu
i em fonc
ara ja no sóc jo
sóc només una gota
d’una aigua negra 
i espessa
de culpa i tristor 
corpresa

la funambulista emocional
ha tornat a errar
el seu càlcul diferencial