Els ocells d’entotsolar-me
van sempre al jóc dels teus ulls.
Duc el mar galtejat de món
i de tu només sé preguntes:
no em donis altra resposta que la pell;
només mentre t’ignori
podré travelar amb estimar-te.
Al capdavall
som humans perquè dubtam
perquè la Pietat
ens fa improbables.
He somniat els teus pits
com a figues badades
sota el meu setembre;
pentura, redossats a les branques,
t’he deixat nius de mots
perquè els ovulis de sentit.