La moral és la disfressa
del pragmatisme
en aquest ball, il.lús, d’aspiracions
on les màscares no sols arreceren
ans també fan sensació de mudat,
talment com les fruites verinoses
vesteixen els colors de l’ètica
que no els permet matar.
Sembla que tanta mar ens tenyeix,
insistent, de blau;
només la sang ens tornarà
el color natural al rostre:
hipòcrita en el vici de fingir,
i més cabota en l’acte de sentir-se
fill escollit del benefici.
La moral treu flor
al femer del cel trist
del vostre paladar.