Adesiara, la Dignitat,
(nom que es dóna
al Silenci d’ençà
que l’home és finit)
com una donota de fer net,
esteranyina paladars
sadolls de metralla,
ens acora plorosa
a les foques de la Pietat,
perquè és la veritat,
aquest i no cap altre,
el pecat original de l’home.
I ara, no ploreu, no enyoreu
vergers que mai no trepitjàreu;
aquí només la fam ens és permesa,
perquè estam a l’exili
dels emmelats prostíbuls
de la Resposta
i és de bades el desvari
per un dia tocar pèl.